27 de setembre 2007

Tòquio Blues (Norwegian wood)


Coneixeu aquest llibre?
Jo el vaig acabar ahir i la veritat és que les 428 pàgines no m'han costat gens de llegir, m'ha sorprés que un autor japonés em fera sentir proper a la història que explica. Digueu-li prejudicis si voleu, no he conegut molts asiàtics però sempre els he trobat freds i distants en comparació a nosaltres,
rebesnets dels càlids i escandalosos magrebins,
...en fi, el cas és que els personatges de la novel·la són joves i gaudeixen d'una pèssima salut mental...
a la història m'ha fet pensar en mi mateixa, en com reaccionaria a cadascuna de les situacions que els han marcat l'adolescència, en si el meu caràcter s'assembla un poc al del protagonista...
no sé, potser caldrà escriure una segona part perquè el final obri una porta que ens deixa amb un "ai,i ara què?"
si la publica, segurament la llegiré, m'he quedat intrigada...
ara mateix estic baixant-me la cançó que li dóna títol de l'emule perquè tampoc la coneixia,
quina incultura la meua,no?...
en fi, l'autor és Haruki Murakame i en una editorial ens informen
que se'ns dubte si volem estar a l'última l'hem de llegir.

comentari casolà extret de l'espai de la Ro

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ei jo me'l vaig llegir fa un any, i efectivament és d'eixos llibres que tenen alguna cosa que enganxa, molt interessant, un retrat de la joventut japonesa, que sembla que està un poc desorientada, clar que no és l'única

Au

Miquel