Quina emoció! Un altre vincle ens uneix i ens dóna l'oportunitat de escriure'ns, de saludar-nos, de saber de nosaltres mateixos, amb més tranquil·litat.
Espere que aquesta no siga la meua última entrada, però si ho és, que sapieu que és perquè no m'he aclarit a entrar de nou o perquè la intensitat i la vigilància del meu dia a dia laboral no m'ho permet.
Siga com siga, m'alegre de poder estar amb vosaltres des d'aquest nou mitjà que s'enceta, i espere que algun dia es puga convertir en un espai de retrobament per a totes i tots, que done fruits abundants i que la vital, compulsiva. incisiva i, -en altres temps- incontenible paraula, torne a divertir-nos, a alegrar-nos el dia, a emocionar-nos i, sobretot, a donar testimoni d'eixa relació tan bonica que ja fa temps va sorgir entre nosaltres.
Que així siga. Visca el xat!
Sota el cirerer
-
Flor de cirerer despistada, 10.I.2025
Fa més d'un any que jaus sota l'arbre. Sí, aquell cirerer empeltat fa anys
que ha estat donant cireres per tots els...
Fa 10 mesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada